dimecres, 20 d’abril del 2016

Ampliació T.11



LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS
Dins les llicències lliures o semilliures les més estandarditzades i esteses són les llicències Creative Commons. Aquestes són més flexibles que el Copyright, doncs estan pensades especialment pel moment digital que estem vivint.
L’autor determina els usos de la seva obra, permetent una major flexibilitat necessària per una major difusió a la xarxa. Gràcies a aquestes llicències, ha estat possible l’aparició de nous models de producció i distribució cinematogràfiques, on l’autor i l’audiència cobren protagonisme en reduir-se els intermediaris.
ELS DRETS
Els drets que l’autor es pot reservar són:
  • Reconeixement (Attibution): En qualsevol explotació farà falta reconèixer l’autoria
  • No comercial (Non commercial): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials
  • Sin obras derivadas (No derivative works): L’autorització no inclou poder crear una obra derivada
  • Compatir igual (Share Alike): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que aquestes mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades



LES LLICÈNCIES POSSIBLES
Entenent els drets que volem i podem cedir a la comunitat i combinant-los de diverses maneres escollim quina de les sis tipologies de llicència CC volem aplicar a l’obra: 

Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, inclosa la finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també es permet sense ninguna restricció.

Reconeixement – no comercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre i quan no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.

Reconeixement – no comercial – compartir igual (by-nc-sa): No es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Reconeixement – no comercial – sense obra derivada (by-nc-nd): No es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Reconeixement – compartir igual (by-nad): Es permet l’ús comercial de l’obra original i de les obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Reconeixement – sense obra derivada (by-nad): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.

ESQUEMARelació de llicències en funció del seu grau de llibertats, des de la més restrictiva (Copyright) fins a a la menys (Domini Públic)
Esquema lineal licencias








OBJECTES D'APRENENTATGE

Definicions


· Qualsevol recurs digital que pot ser reutilitzat per a recolzar l’aprenentatge.
· Qualsevol entitat, digital o no digital, que pot ser utilitzada i reutilitzada o a la que es fa referència durant l’aprenentatge recolzat per les tecnologies.
Exemples d’aprenentatge recolzat per tecnologies: sistemes d’ensinistrament basats en ordinadors, ambients d’aprenentatge interactius, sistemes d’instrucció informatizats, sistemes d’educació a distància i ambients col·laboratius d’aprenentatge.
Exemples d’OA inclouen contingut multimèdia, contingut instruccional, objectius d’aprenentatge, programari educatiu, eines de programari i persones, organitzacions o esdeveniments als que es fa referència en l’aprenentatge recolzat en tecnologies. 
· Fitxer digital (imatge, vídeo, etc.) que s’utilitza amb propòsits pedagògics i inclou, ja sigui internament o per associació, suggeriments del contingut apropiat en el que es pot utilitzar l’objecte.
· Són entitats digitals i requereixen un conjunt de metadades que descrigui el context potencial en el que es pot utilitzar l’OA.
· Un OA correspon a la mínima estructura independent que conté un objectiu, una activitat d’aprenentatge, una metadada i un mecanisme d’avaluació, el qual pot ser desenvolupat amb tecnologies d’infocomunicació (TIC) de manera que es possibiliti la seva reutilització, interoperabilitat, accessibilitat i durada en el temps.

Algunas diferències fonamentals entre els OA i altres mitjans instruccionals existents:
· els OA se poden desenvolupar com a components instruccionals petits que es poden reutilitzar en diferents contexts d’aprenentatge
· són entitats digitals que estan accessibles a Internet
· els que produeixen aquests objectes d’aprenentatge poden col·laborar i beneficiar-se’n.
Avantatges dels OA
    • Accesibilitat
    • Flexibilitat
    • Reutilitzables
    • Personalització
    • Durabilitat
    • Granularitat

Característiques dels OA

  • Ser autocontinguts
  • Ser interoperables
  • Ser reutilitzables
  • Ser duradors i actualitzables
  • Ser de fàcil accés i maneig
  • Ser seqüenciables amb altres objectes
  • Ser breus i sintetitzats
  • Han de complir amb les lleis de drets d’autor existents

Tipus d’OA

  • simulacions
  • minitutorials
  • resums
  • descripcions
  • demostracions
  • models
  • exemples
  • problemes i estudis de casos
  • eines
  • exercicis de repetició, test i avaluació

Formats dels OA

Tot tipus de format multimèdia:
  • Presentacions
  • Text
  • Flash
  • Vídeo
  • HTML

Usos dels OA

  • Educació presencial
  • Educació semipresencial
  • Educació a distància
  • Entrenament i ensinistrament

Els OA serveixen per a:

  • Motivar l’autoaprenentatge
  • Possibilitar l’accés remot a la informació (en línia)
  • Desenvolupar l’anàlisi i la reflexió
  • Mecanismes per a aclariment de dubtes
  • Eines per a la transferència i aplicació d’allò après
  • Eines per a diàleg simulat
  • Mecanismes de control i avaluació

Requisits d’un OA

  • Ha de ser un nucli d’informació indivisible, de forma que no es pugui subdividir en unitats més petites (granularitat).
  • Ha de ser independent d’altres unitats d’aprenentatge i tenir sentit en si mateix.
  • Pot ser combinat amb altres unitats d’aprenentatge per a composar una unitat major (capítol, bloc, unitat didàctica, etc.)
  • Accessible dinàmicament a través d’una base de dades en línia
  • Ha de ser dissenyat de tal forma que pugui ser utilitzat en diferents plataformes i suports.
  • Ha de ser una unitat duradora i capaç de suportar canvis tecnològics sense necessitat de tornar a ser redissenyada.
  • Reutilitzable i flexible per a incorporar components de diverses aplicacions.

Metadades i estàndards

Tot OA està compost de dues parts: el contingut de l’objecte i la metadada.

Metadades
  • “Informació de la informació”.
  • Descripció del contingut de l’OA.
  • A la metadada el contingut de l’OA es descriu sota una sèrie de camps en els quals s’indexen termes controlats i específics.
  • Permet la cerca del document i el fa accessible i recuperable per als usuaris i reutilitzable en altres àrees acadèmiques.