diumenge, 6 de març del 2016

Ampliació P4.

QUÈ ÉS POWER POINT?

Power Point o PowerPoint és el nom d'un dels programes més populars creats per Microsoft. Es tracta d'un programari que permet realitzar presentacions a través de diapositives. 
El programa contempla la possibilitat d'utilitzar text, imatges, música i animacions. D'esta manera, la creativitat de l'usuari resulta decisiva perquè les presentacions siguen atractives i aconseguisquen mantindre l'atenció del receptor. 
Sobre este programa hem de dir que ve a girar entorn de tres funcions fonamentals: 

  1. Un editor, que servix no sols per a escriure text sinó també per a donar-li el format desitjat (grandària, tipografia, color, alineación...) . 
  2. Un sistema que s'encarrega de poder inserir tant fotografies com àudios i inclús arxius de vídeo. Elements tots estos que complementen i reforcen el contingut textual. 
  3. Un sistema que procedix a mostrar tot el contingut, siga del tipus que siga, de manera absolutament contínua. 

Power Point forma part del paquet d'oficina Microsoft Office junt amb Word, Excel i altres programes. Per les seues característiques, és la millor opció oferida per Microsoft per a dictar una classe, llançar un producte o comunicar una idea davant d'una audiència. 

El competidor més directe que té el paquet Microsoft Office respon al nom d'OpenOffice i s'identifica també per disposar d'una sèrie de programes que vénen a ser rivals de què donen forma al primer pack. En el cas de Power Point, el seu "enemigo" no és un altre que OpenOffice Impress. 
En l'àmbit empresarial, per a dur a terme la presentació de projectes o d'informes de resultats, s'utilitza de manera freqüent el programari que ens ocupa. No obstant això, on també cada vegada s'està fent més present és en el camp de la docència. 
Així, són nombrosos els professors que han trobat en les presentacions de Power Point la ferramenta idònia per a desenrotllar en classe les distintes assignatures i els seus temes concrets. I és que comporten nombrosos avantatges, com estes: 

  • aconseguixen mantindre l'atenció dels alumnes, tant pel contingut com pels colors, les imatges, l'àudio o els vídeos que incorporen. 
  • permeten resumir de manera clara i senzilla els principals aspectes del tema a tractar. D'ací que facilita el seu enteniment per part dels estudiants. 

Suposem que un científic ha de brindar una conferència. Per a açò, prepara una presentació amb Power Point que exhibix en una pantalla gegant, instal·lada en el centre de l'escenari. Mentres el científic parla, la pantalla va mostrant diferents diapositives amb les idees principals, gràfics i altres informacions. El propi dissertant s'encarrega de decidir quan passar a la següent diapositiva a través d'un ratolí, un llàpis òptic o altra eina.

Les presentacions en Power Point  també poden compartir-se a través de'una computadora, sense necessitat que es realitze un acte públic. Un jove pot crear una presentació per a saludar al seu pare per al seu aniversari i enviar-la a l'homenejat com un arxiu adjunt a un correu electrònic. En aquest cas, és probable que apareguen problemes de comptabilitat si el receptor no té la mateixa versió de Power Point o que no puga visualitzar l'arxiu amb la presentació si no té el programa instalat al seu ordinador.

Ampliació P3.

QUÈ ÉS YOUTUBE?

YouTube és un portal de l'Internet que permet als seus usuaris pujar i visualitzar vídeos. Va ser creat al febrer de 2005 per Txad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, els que es van conéixer treballant en PayPal. Un any més tard, YouTube va ser adquirit per Google en 1.650 milions de dòlars. 
Esta plataforma compta amb un reproductor online basat en Flaix, el format desenvolupat per Atovó Systems. Una de les seues principals innovacions va ser la facilitat per a visualitzar vídeos en streaming, és a dir, sense necessitat de descarregar l'arxiu a la computadora. Els usuaris, per tant, poden seleccionar què vídeo volen veure i reproduir-ho a l'instant. 
La idea original consistia a compartir vídeos personals amb amics. YouTube, no obstant això, va créixer de manera molt ràpida i prompte van començar a publicar-se fragments de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals (videoclips). Moltes empreses inclús van decidir pujar comercials i difondre'ls a través del portal. 
Un altre pas per a la popularitat de YouTube va ser la possibilitat d'incloure els vídeos en altres pàgines web i blogs només copiant un codi HTML. D'esta manera, els vídeos van transcendir al propi portal i van arribar a tot tipus de llocs. 
Tal és l'avanç i creixement que ha experimentat Youtube que, a hores d'ara, és una de les plataformes mundials que ha passat a ser la ferramenta inclús publicitària de molts artistes. Prova d'això és que una gran quantitat de compositors i cantants opten per crear els seus propis canals en aquella per a així donar a conéixer els seus videoclips i tota aquella informació que puga ser-los d'interés als seus fans o la premsa. 
Però no sols això. Youtube s'ha convertit a més en l'aparador perfecte per als que somien de ser cantants i de llançar al mercat els seus propis discos. Bona mostra d'això és l'artista espanyol Pablo Alborán que, arran de la publicació d'una de les seues cançons, va aconseguir ser un autèntic fenomen de masses i actualment triomfa en el panorama internacional venent milers d'àlbums. 
I quelcom semblant va ser el que va succeir amb l'actual ídol de milions d'adolescents en tot el món: Justin Bieber. Este era un adolescent a què li agradava compondre i cantar i que no dubtava a penjar-se en Youtube mostrant el seu art. Així va ser com ho va descobrir un productor que li va donar la seua primera oportunitat en el mercat discogràfic. 
Tot això sense oblidar tampoc que inclús líders polítics mundials han utilitzat este espai de la Xarxa per a llançar els seus missatges. Este ha sigut el cas, per exemple, de Tony Blair, el que fóra Primer Ministre britànic, qui va penjar un vídeo en aquell per a felicitar Nicolás Sarkozy per haver triomfat en les eleccions de França. 
Un dels principals problemes de YouTube són els vídeos que violen els drets de propietat intel·lectual. Google (actual propietari de la plataforma) intenta bloquejar i eliminar els clips que infringixen la llei, encara que la quantitat d'usuaris que pugen vídeos fa que la tasca siga molt dificultosa. 
YouTube també va haver d'enfrontar processos judicials per vídeos ofensius o que incitaven a la violència.

Ampliació P2.

En aquest video tutorial s'explica com utilitzar Google Drive. En ell es detalla el funcionament bàsic de la interfaç de Google Drive i es realitza un prmer apropament a la creació, edició de document de Google. També s'explica com compartir aquest tipus de document amb altres usuaris per a la visualització i/o edició.






QUÈ ÉS GOOGLE DRIVE?

És un producte totalment nou que permetrà als usuaris emmagatzemar de forma centralitzada tots els seus arxius de Google Docs i sincronitzar estos arxius en tots els seus dispositius. Els arxius seran accessibles des del navegador web, el client de Google Drive i la Google Drive mobile app. Google Drive i Google Docs són els components d'un servici integrat que proporciona un espai únic per a emmagatzemar, crear, modificar, compartir i accedir a documents, arxius i carpetes de qualsevol tipus. Google Docs està format pels editors de documents, fulls de càlcul, presentacions, dibuixos i formularis de Google. Es tracta de documents online allotjats en el núvol i que oferixen funcions de col·laboració en temps real. Google Drive és el lloc on s'accedix a tots els teus arxius, inclosos els documents de Google Docs i els arxius locals que Utilitza Google Drive per a guardar tot tipus d'arxius, inclosos documents, presentacions, música, fotos

Ampliació P1.

Què és blogger?


És un servei creat per Pyra Labs i adquirit per Google a l'any 2003. Permet crear i publicar una bitàcora en línia. Per publicar continguts, l'usuari no ha d'escriure cap còdic o instalar programes de servidor o de scripting. Els blogs de Blogger generalme estan allotjats als servidors Google dins del domini blogspot.com. Fins el 30 d'abril de 2010, Blogger va permetre publicar bitàcores a través de FTP.



UTILITATAS DE BLOGGER:


  • Editor d'entrades WYSIWYG que poden ser programades.
  • Dissenyadors de plantilles, que permet personalitzar l'aspecte del blog sense saber un còdic.
  • Publicació en dominis personalitzats, canviant la direcció de publicació per defecte en blogspot.com a qualsevol domini d'Internet.
  • Adicció d'imatges i videos a través de l'editor d'entrades.
  • Accés públic o restringit al blog.
  • Ariu anual, mensual, semanal o diari d'entrades de blog.
  • Vistes dinàmiques, que permeten  visualitzar el contingut de blogs a través d'una interfaç que aprofita les bondats de jQuery, HTML5 i CSS3.
  • Pantilles per a dispositius mòvils.
  • Comentàris opcionals a les entrades i pègines del blog, amb resposta de segon nivell.
  • Pàgines asíncrones amb contingut estàtic.
  • Publicació a través dels móvils mitjançant missatges de text, servei de missatgeria curt, missatge de text multimèdia i aplicacions oficials per a dispositius amb sistemes operatius iOS o Android.

Ampliació T5.

DIFERÈNCIES ENTRE LA WEB 1.0 I LA WEB 2.0



WEB 0.1



Es va indentificar per la populització massiva dels navegadors i el correu electrònic. En la red s'encontraven buscadors sencills com Lycos i AltaVista i potents com Terra en àgines personals dissenyades per pioners del llenguatge HTML.

Internet es converteix en un servidor de coneixement estàtic i d'accés llimitat per raons tècniques, econòmiques i geogràfiques sent més tipus lectura ja que era més agradable a la vista i oferia informació.


La Web 1.0 va començar als anys 60 de la forma més bàsica que existeix, amb navegadors de sols text prou ràpids com ELISA. Desp´res va sorgir HTML que va fer les pàgines web més agradables a la vista, axí com com els primers navegadors visuals com IE, Netscape, etc.





WEB 2.0



Es va identificar per la participació activa de l'usuari i s'inicia als primers anys del segle XXI. La web 2.0 és la transició que s'ha donat d'aplicacions que funcionen a través de la web enfocats a l'usuari final.

Els usuaris es converteixen en dissenyadors de continguts a través dels blogs com blogspot.com i de plataformes com YouTube o Flirckr. Google revoluciona les cerques amb un sistema basat en la popularitat i Wikipedia es converteix en el temple del saber.
La Web 2.0 permet interactuar amb altres, cercar el que necessitem, crear noves coses on-line i és el nou esquema i esàndards de desenvolupament per a les aplicacions web.


CARACTERÍSTIQUES:
  • Web com a plataforma global.
  • aprofitar la intel·ligencia col·lectiva.
  • Gestió de bases de dades com a competència bàsica.
  • Fí del cicle d'actuacions de software.
  • Models de programació lleugera, fàcil de plantillat.
  • Soft no llimitat a un sol dispositiu.
  • Experiències enriquidores de l'usuari.














Ampliació T4.

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

El segle XX va ser el segle de moltes coses, va ser el segle de la globalització. Es van globalitzar l’economia, les guerres, la cultura...En general, es va globalitzar tot allò relatiu a l’activitat humana i va ser en part, a causa del naixement de la societat de la informació.
Societat de la informació és un concepte que fa referència a una transformació que està experimentant la societat des de la meitat del segle XX, una societat en què s’observa una transició d’una economia basada en els béns materials a una economia basada en el coneixement. En aquest nou context econòmic i social, les tecnologies de la informació i la comunicació ocupen un espai central. La societat de la informació és vista com a successora de la societat industrial, per això s’empren també els termes ‘societat postindustrial’, ‘postindustrialisme’ o ‘era de la informació’.
Aquesta societat es caracteritza per tres punts: 
• La font de productivitat passa a ser fruit de la generació de coneixement en tots els àmbits de l'activitat econòmica, mitjançant el processament de la informació.

• La nova economia augmenta la importància dels treballs amb un alt contingut de coneixement. Les ocupacions executives, professionals i tècniques creixeran més de pressa i seran el nucli de la nova estructura social.

• L’activitat econòmica passa de la producció de béns a la prestació de serveis.
Les noves tecnologies ens ofereixen unes eines molt útils que han permès avenços importants en àrees com ara la sanitat, les finances, la construcció, el transport, la cultura, l’educació o la recerca. De fet, tenim tecnologia per tot arreu, carreguem amunt i avall tecnologia en forma de telèfons mòbils, rellotges, PDA, videoconsoles, navegadors GPS o sabatilles esportives connectades a reproductors de música i pulsímetres. L’omnipresència de les TIC és cada dia més imperceptible: s’integra en la nostra roba i, fins i tot, la podem portar a sota la pell, com ara els marcapassos, els microxips subcutanis per identificar bestiar o com a mètode de pagament en discoteques de moda.


QUÈ SÓN LES TIC?

Les Tecnologies de la informació i de la comunicació agrupen elements i tècniques utilitzades en el tractament i transmissió de la informació.  Quan parlem en canvi depantalles, acotem aquest camp al d’aquelles tecnologies o aparells la funció dels quals seria entretenir i/o facilitar la comunicació de forma més visual. Per tant, ens estem referint a mòbils, videojocs, ordinadors i televisió.

DE QUÈ PARELEM QUAN PARLEM DE PANTALLES?

Jocs electrònics, xats, xarxes socials, blocs.

APORTACIONS DE LES TIC 

Les TIC són inquestionables i ahí estan formant part de la cultura tecnològica que ens rodeja i amb la que hem de conviure. Amplien les nostres capacitats físiques i mentals. I les possibilitats del desenvolupament social. Podem incloure en el concepte TIC no solament la informàtica i les seues tecnologies associades, telemàtica i multimèdia, sino també els mitjans de comunicació de tot tipus, com per exemple, els mitjans de comunicació social i els mitjans de comunicació interpersonals tradicionals amb suport tecnològic.


  • Fàcil accés a una innmensa font d'informació
  • Procés ràpid i fiable de tot tipus de dades.
  • Canals de comunicació inmediata.
  • Capacitat d'emmagatzemament.
  • Automatització de treballs.
  • Interactivitat.
  • Digitalització de tota la informació